viernes, enero 14, 2005

Nostalgia

Hay veces que el tiempo parece ser una convención mental, y no existir realmente. Hay veces que a uno no le gustaría estar en ningún sitio, ni aquí ni en niguna parte. Hoy llueve, y mi habitación y mis libros sólo me recuerdan días pasados, de cuando aún jugába a gatas por las alfombras de casa, y los trenes de agujas de tender hacían reir a mi abuela.

Echo de menos tantas cosas. El olor de las croquetas. Las bolas de lana cuando hacía jerseys. La galería en Vallvidrera. La cena al volver del pantano, que estaba tan lejos. Andando por el carrer del Mar, mirando trenes... Echo de menos esas manos suaves y arrugadas, y me sabe mal estar tan lejos. En verano podré volver a abrazarla.

Como dijo un amigo, esta noche extraño tanto que hasta las lágrimas tienen nombre.
Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

1 comentario:

Groucho Marx dijo...

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.